I exàmens, i treballs, i demés!

Sé que feia molt que no escrivia, però és que vaig molt atrafegada! He estat plena de treballs per fer, d'activitats per practicar i d'exàmens per estudiar. Encara ara estic estudiant fort pels exàmens que em queden. I, si no fos poc, aquí s'hi ajunten visites a aquest metge, a l'altre i al de més enllà! Perquè ara es veu que, igual que es tractés d'un cotxe quan ha de passar la ITV, jo també m'he d'anar a posar tot en marxa perquè aviat, quan ja arribi la vida totalment normal, tot estigui a punt per gaudir-la.

Però, bé, aquí estic, amb els exàmens finals. Exàmens finals, què estrany. Sembla que no havia passat tant des dels últims que vaig tenir... I pensar que fa un any... Bé, no hi pensem. Ara som aquí, no? Doncs ara toca estudiar. Estudiar, estudiar i estudiar. I sembla estrany, però tant estudiar i ja no recordo que estic malalta. I estudiar. I sembla estrany, però em sento com sempre, fins i tot sembla que la memòria i la concentració han millorat amb els últims mesos. I estudiar. I sembla estrany, però això em sembla fer vida normal i hi ha moments que em fa somriure i tot! Sí, sí, ho sentiu bé! Hi ha moments que estudiant, somric! Crec que ja he arribat al súmum de la bogeria! Però és que estudiar és un altre aspecte rutinari, una cosa de la vida i, com tot, em recorda que tot està bé, que tot anirà bé i que estic aquí, ara, estudiant per ser una mestra en un futur (perquè hi haurà un futur) i això m'alegra de quina manera! 

Per això, abans de posar-vos altre cop a estudiar, estudiants d'arreu, penseu per un moment en la situació:

exàmens finals, però no tens exàmens. No estàs de vacances ni de festa, sinó a l'hospital o a prop, trobant-te molt malament. Sense forces. Com si haguessis agafat la pitjor de les grips. Sentint-se indefens, innocent, petit. 

I ara, torneu a l'estudi. No és millor patir una mica estudiant que això? Doncs aquí vaig! Ens queixem massa, família. Ens queixem massa. I hem de començar a apreciar les subtileses i les petiteses de la vida. Per molt que a vegades no ens vinguin de gust o siguin feixugues... hem de començar a entendre que viure és una meravella i que no hi ha res millor, per una persona malalta i estudiant, que poder estar ara i aquí estudiant. 

Bona sort!

Una abraçada,

C.