You never know how strong you are until being strong is the only choice you have...

2.2.14

La meva llibreta de colors


Aquests dies que estic esperant perquè m'ingressin altre cop i aquest cop definitivament, he recuperat d'un dels calaixos de l'escriptori, la meva llibreta de colors. És una llibreta negra i molt senzilla que em va comprar el meu pare quan estava ingressada per l'auto-trasplantament. Pel trasplantament, ja en tinc una de guardada i preparada. M'agrada tenir a mà una llibreta... hi escric pensaments, idees, somnis, projectes,... A vegades només faig algun que altre dibuixet o escric la lletra d'aquella cançó que tinc al cap, però, al cap i a la fi, és una forma d'escapar.

Recordo perfectament que, per l'auto-trasplantament, vam començar a parlar amb els pares de coses que volia fer un cop estigui curada... Des de coses més grans com anar de viatge aquí o allà fins a coses petites com pot ser ballar sota la pluja o anar a veure l'obra del llac dels cignes. Hi ha coses molt diverses: fer un curs de guitarra per mestres, anar de viatge a Polònia a veure uns amics, fer les pràctiques de 4t a l'escola de l'Hospital Sant Joan de Déu, anar a Nova York amb el meu metge a fer conferències i un llarg etcètera. Crec que és una cosa bonica el que vaig fer en aquella llibreta, com també vaig començar a programar la festa de celebració de la curació! Qui vindria, on ho faríem, llocs on podria anar amb les meves cosines-floretes a veure vestits,... No considero que pensar en tot allò que no podia fer a llavors mateix - però que en tenia ganes-, em deprimís en aquell moment. Crec que pensar-hi, feia que tot el meu mal estar físic i anímic tingués un fi molt clar: poder guanyar temps de vida per poder gaudir de tot allò que volgués i em proposés. I pensar en tot allò que volia fer, fos el que fos, em feia sentir feliç. Tinc una llista llarguíssima i cada dia que va passant, potser se'n fa una mica més. Però crec que no fa mal a ningú somniar, evadir-se, pensar que tot serà millor demà.

Sempre és bonic tenir somnis, projectes, idees, pensaments, fites... perquè, sense tenir res al cap, sense tenir aspiracions... com podem afrontar positivament el futur? La vida està per gaudir de cada petit dia, però també per pensar que demà és una oportunitat per seguir gaudint i lluitant per tot allò que volem a la vida.

I vosaltres, ho heu provat? No s'ha d'estar malalt perquè un es permeti somniar... Proveu-ho i veureu que, mentre aneu escrivint, us sentireu com uns petits infants que fan la carta als Reis Mags!

Una abraçada,


C.

4 comentarios:

  1. M'agrada molt la teva idea Carla!! Sobretot la teva manera de pensar! L'experiència de fer les pràctiques a l'escola de l'Hospital Sant Joan de Déu ha de ser una passada, de fet tot el que descrius són experiències boniques que t'esperen a la cantonada. Et desitjo tot el millor, mil petons bonica :)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies, Sheila :)! M'alegro molt que t'agradi la idea jejeje ;). La veritat és que tinc moltes coses en ment... jejeje ^^ però aquesta de l'escola de l'Hospital Sant Joan de Déu ho penso des d'abans de la malaltia jeje ;). Espero que estiguis bé! Jo també et desitjo el millor cuca! Ens veiem :)! petonets :*!

      Eliminar
  2. Carla m'emociono llegint les teves publicacions. M'encanta la força que tens per tirar endavant i desitjo que tot el vagi super bé. Espero que d'aquí poc puguis complir tots aquests somnis que escrius en la teva llibreta. Molta força i molts ànims guapissima!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Andrea, bonica! Moltíssimes gràcies :)! No saps el molt que m'agrada i m'alegra rebre aquests missatges sabent que a la gent l'emociona i li agrada el que escric :). Siiiiiii! ara falta la última espemta i a gaudir de la vida i de tots aquells somnis i desitjos que tots tenim guardats ;)!
      Jo també et desitjo el millor! ens veiem aviat x allí jejeje ;)
      Molts petonets i una forta abraçada :*

      Eliminar