Benvingut 2014!

Ja som aquí! Ja tenim entre les nostres mans l'esperat i desitjat 2014. Per fi ha passat un 2013 força dolent per molts, per donar pas a la il·lusió, a l'esperança, a un començar de nou, a un sense fi de possibilitats. I és que això és el més bonic de començar un nou any. Tot ho veus possible, tot es pot fer. En aquests dies, el nostre lema és la bonica frase de Walt Disney: "if you dream it, you can do it" (si pots somniar-ho, pots fer-ho). I ens ho creiem amb força, amb ganes. Tot nosaltres resplendeix bones vibracions i això m'encanta. Com podeu suposar, aquesta esperança, aquest "bon rollo" i aquestes ganes de fer coses també les tinc més que mai. Després de poder gaudir d'unes grans festes junt a la família i persones que estimo, tornem a la realitat. Ahir començàvem la meva rutina d'hospitals, visites i proves, començant per un PET-TAC. Avui, tot el dia perduda pel Clínic! Però no m'importa, sé que tot anirà bé i és que aquest 2014 porta un no-se-què que em fa entendre que serà un bon boníssim any! Potser serà l'any que guardaré sempre al cor com el que em va portar la curació. Potser serà l'any que em portarà altre cop a la meva estimada vida normal d'una noia de 20 anys. Potser serà un any d'adonar-me que tinc una altra oportunitat per viure i que, per això, no s'ha de desaprofitar ni un segon. 

I mentre penso en un futur incert, palpitant i proper, somric i recordo tot tancant els ulls les passades festes: somriures, mirades, converses, carícies, fotos, poses, crits i, sobretot, molt amor. I és que no hi ha res millor que poder passar unes festes amb tots aquells que estimes i pensant: què afortunada sóc de tenir-los i d'estar aquí compartint aquest moment amb ells...! (Quan et toca passar tant temps a l'hospital, tots aquests moments són or!) I tot tancant els ulls, recordant i somniant, camino cap a l'última etapa del meu propi Everest, sentint-me segura, estimada i molt optimista: el millor està per venir.

Bona setmana, gent!

C.